No recordo massa bé quan va arribar el meu primer ordinador a casa, ja que per mi era un moble més, recordo que la pantalla es veia amb verd i negre així que us podeu imaginar que d’això en fa ja uns anys.
El meu germà, més petit que jo, sempre li ha agradat experimentar i provar coses amb l’ordinador així que va ser ell qui em va introduir en el món de les TIC, igualment el món informàtic mai se m'ha donat bé, tinc poca paciència i de seguida tiro la tovallola, tot i que he hagut d’espavilar-me.
Antigament a l’hora de quedar amb la gent trucaves des de casa o bé des d’una cabina. Una cosa que em va sorprendre molt quan era petita, va ser un dia a la rambla anant cap a casa, hi havia un home al carrer parlant amb un telèfon mòbil “el tronco-mòbil” primer vaig pensar que ens vacil·lava a tots els que estàvem allà mirant perplexos, on t’està la camera oculta? Increïble! Semblava de joguina, era enorme i tenia una antena encara més llarga que el telèfon, poc després i quan encara no n’hi havia gaires, el meu pare en va portar un a casa, li havien donat a la feina, el tenien localitzat tot el dia, pobre home!
Això avui en dia és la cosa més normal del món, però en aquell moment era una cosa inaudita.
El meu primer mòbil el vaig tenir el 18 anys i ara no sabria viure sense ell, és trist, però és així.
El meu germà, més petit que jo, sempre li ha agradat experimentar i provar coses amb l’ordinador així que va ser ell qui em va introduir en el món de les TIC, igualment el món informàtic mai se m'ha donat bé, tinc poca paciència i de seguida tiro la tovallola, tot i que he hagut d’espavilar-me.
Antigament a l’hora de quedar amb la gent trucaves des de casa o bé des d’una cabina. Una cosa que em va sorprendre molt quan era petita, va ser un dia a la rambla anant cap a casa, hi havia un home al carrer parlant amb un telèfon mòbil “el tronco-mòbil” primer vaig pensar que ens vacil·lava a tots els que estàvem allà mirant perplexos, on t’està la camera oculta? Increïble! Semblava de joguina, era enorme i tenia una antena encara més llarga que el telèfon, poc després i quan encara no n’hi havia gaires, el meu pare en va portar un a casa, li havien donat a la feina, el tenien localitzat tot el dia, pobre home!
Això avui en dia és la cosa més normal del món, però en aquell moment era una cosa inaudita.
El meu primer mòbil el vaig tenir el 18 anys i ara no sabria viure sense ell, és trist, però és així.
Les noves tecnologies es centren en els processos de comunicació, avancen d’una forma trepidant , i tot i la meva poca traça davant de nous avenços penso que sempre és quelcom positiu, a més sempre hi ha qui et dóna un cop de mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada